Banjo es un oso meloso, apestoso, amoroso, goloso, rencoroso...Potser sempre escolteu allò de que las seqüeles son pitjors, però això no es cert, no. Només cal veure les sèries de aventures gràfiques (Monkey Island, Gabriel Knight, Space Quest, etc.)
No només amb aventures gràfiques... també amb les plataformes. Les seqüeles poden estar a l'altura del original, i fins i tot, superar-lo.
Banjo-Tooie es la continuació de Banjo Kazooie, personatges creats per Rare per a la consola de 64 de nintendo. Ara bé, sembla ser que al deslligar-se Rare de Nintendo els personatges viuran més aventures amb XBOX 360.
Per ser un plataformes té molta varietat. Molts objectius, molts escenaris, molts personatges a controlar, molta varietat de moviments, molta duració. Tampoc es limita a plataformes: hi ha minijocs arcade, algun que altre puzzle i puzzles purs necessaris per passar-se canviar de fase.
Per el que fa al guió, tots sabem que a un plataformes no hi pots demanar gaire. Però aquest compleix de sobres les expectatives. L'historia està força elaborada, encara que destinada per a nens, té punts que solament entendran els grans... i per suposat, grans dosis d'humor anglès.
La originalitat tampoc es limita a que sigui extens de jugabilitat i tingui bons dialegs. Els gràfics son dels millors que van sortir per a Nintendo 64. Millors que els de Perfect Dark, si, i a sobre... sense necessitat d'expansion pak.
Dels millors jocs per a Nintendo 64. Ah, malauradament, no estarà per a Màquina Virtual de Wii degut a que Rare es molt, molt reservada amb aquestes coses. Només cal veure com protegeixen els seus jocs d'spectrum.
