Tornen els contacontes!
Ja es feien esperar. I no he pogut esperar a que llançin l'album demà i que m'arribi aqui de dues setmanes. Coions, es que internet ho posa a "bollo" i les webs de ellaços directes ja millor no parlar-ne. Un mal vici.
Per el disc, que dir. Segueixen amb el seu overdubed al estil Frank Zappa: cançons que podriem definir com a conglomerat. Conglomerat de ritmes, melodies, històries, veus agradables (especialment les de Eleanor), i soroll, molt sorolls.
El album millora substancialment en el que fa el soroll. Si l'anterior era el concepte del Backmasking (escoltada al revés senties "coses") ara es decanten a que no sigui el que més destaca del conglomerat. El que els experts diuen un so més comercial (eing?).
Encara que no son molt fans als videoclips, de 5 albums solsament han fet 2 videoclips, tenen un canal al youtube amb videos del estudi de grabació.
I es que els germans Friedberger van a disc per any. Ritme per tenir sadisfeta una fan base que de ben segur aumentarà en nombre després del disc.
Amb la recomanació us quedeu. A mi m'agrada. Que us a agradi a vosatres, ja es una altre cosa...
Electrònica Australiana
Hereus del so de l'etapa "Time" de Electric Light Orchestra, Cut Copy i Midnight Juggernauts son dos grups que m'han agradat força i he descobert graciès a Last.FM:
Shadows de Midnight Juggernauts:
Francament, jo també era dels que pensaba que la música electrònica es limitaba al ambient makinero, ambient que no m'agrada gaire. Però desprès d'escoltar grups com Ladytron, o els ja exposats, un pensa que hi ha gent que si ha sapigut continuar en certa manera el que feia New Order.
una miqueta de disco-punk
Olio de The Rapture
Ice Cream de New Young Pony Club
Downtown Mayors Goodnight, Alley Kids Rule! de You Say Party! We Say Die!
Love Song de Public Image Ltd.
Silent Seven de Controller.Controller
Shadows de Midnight Juggernauts
Autobahn Music Box de Cut Copy
Nite Nurses de Glass Candy
Never Learn To Cry de The Roger Sisters
To Hell With Poverty de Gang of Four
Enemies Like This de Radio 4
Fear Of The Future de SHITDISCO
Mixtape que mai escoltaria Jiménez Losantos
- CCCP - Mi Ami
- The Ex - Ay, Carmela
- Radio 4 - State of alert
- The Clash - Spanish Bombs
- Electrelane - The Partisan
- Talking Heads - Born under Punches (The heat goes on)
- Manic Street Preachers - Repeat
- The Pop Group - We are all prostitutes
- Pixies - Weird at my School
- Buzzcocks - I Belive
- Arcade Fire - Rebellion (Lies)
- DAF - Der Mussolini
Cuant el soroll es torna música
Ja porto varis cops escoltat el disc Bitter Tea del Fiery Furnances, i com era d'esperar, cada cop se els hi va la més la pinça a aquest dos germans (germa i germana de debò, per cert) de Illinois (Com els blues brothers!).
El primer cop fas la mateixa cara que House i es fa pesat fins hi tot tan soroll de modem de 56kbs. Segurament perquè la música es un cúmul de sorolls ordenats de forma artística, i per alguna rao, el segon cop es fa menys pesat i al tercer ja tens pegades a la memòria les seves melodies.
El més difícil, i a mi m'agrada, es ficar-li una etiqueta al disc. Els experts els hi ha explotat el cap al intentar establir un genere al disc. Pop, rock, electrònica, indi, ous amb albergínia fregida....
Música i punt. Recomano escoltar Borneo i Nevers, a mi m'encanten.
Sona: Nevers - The Fiery Furnaces
Los años no pasan...
Ayer comentaba lo del FIFA. Comprar cada año el FIFA era como comprarse el listín telefonico, o otro ejemplo más valido sería el de un album de cromos reciclado.
Pues SAGA lleva muchos años cantando, y casi todos sus discos tienen canciones anteriores, versionadas. Y me gusta el grupo. ¿No es lo mismo que el FIFA?
No, SAGA no usa desde 1981 los mismos instrumentos, ni los mismos acordes, a pesar de usar la misma letra. Lo bueno es saber renovarse pero no perder la identidad y eso es algo dificil viendo lo rápido que han evolucionado las modas en el último siglo.
El año que viene SAGA cumplirá tres decadas, tiempo que le ha dado al grupo de subir alto, sufrir una separación, que luego se volvería a ajuntar y luego se retiraría por parkinson (Steve Negus, el Batería). Pero siempre han mantenido ese estilo tan peculiar, que fue el antecesor del heavy moderno: el rock progresivo / sinfónico.
Y sí, el cantante es el mismo en los 3 videos, se trata de Michael Sadler. Las esteticas de los grupos sociales varian, recordarlo. En el 1992 llevar los pantalones bajos era pasotismo y ahora es una moda de los "Rapers" o "HipHopEros" (lo siento, nunca me aclaro).