Després d'un mes amunt i avall, ara puc descansar un dia. Avui l'he passat dormint i escoltant música.
Anècdotes, moltes. Masses. Tantes que algunes no les recordo, o bé les he fusionades creant un anecdotón. La més entranyable es la animadversió que m'han agafat els agents del ordre.
La policia nacional de paisà hem demana cada cop que surto del autobús el DNI. Això es el de menys, el DNI si el tens es per ensenyar-ho. El problema es que en 4 dies te'l demanin 2 cops i per si no fos poc, el mateix agent. Si vas malament de temps ja fas cares, i la policia no admet cares, per la qual et deixen escapar en to amenaçador "¿Pasa algo?","¿Es la primera vez que te pido el DNI?". Ni la primera, ni la segunda, ni la tercera, ni la cuarta... me lo ha pedido usted 6 veces en las últimas 3 semanas. Potser vaig ser un poc borde, però el "Disculpas" va sonar amb un to un pel més reconciliador, més després de veure que sóc d'aquí i no de lejanas montañas.
Després no podien faltar els mossos. Que és pot opinar de un cos de policia que amb prou sort té agents veterans. Doncs bé, al supermercat semblava haver-hi problemes amb un borratxo, i el segurata va decidir trucar a l'esquadra. Van venir just quant sortia, sortia sens res ja que no havia trobat el que buscava. I una mica més i el que acaba al terra emmanillat sóc jo, si no fos per el crit del segurata "ELL NO ÉSSSSSSS". Però anaven a per mi, amb porres i pistoles.
Una dona hem va dir que allò es denunciable... tantes coses podria jo denunciar, que millor les callo. La justicia no es gratuita, i el que hem falta es un vampir més absorbint la meva força vital.
Conclusió, un dia d'aquests acabaré fugint per quelcom que no he fet. Potser en un altre moment una anecdota divertida :P
El Fugitivor
