Ja es feien esperar. I no he pogut esperar a que llançin l'album demà i que m'arribi aqui de dues setmanes. Coions, es que internet ho posa a "bollo" i les webs de ellaços directes ja millor no parlar-ne. Un mal vici.
Per el disc, que dir. Segueixen amb el seu overdubed al estil Frank Zappa: cançons que podriem definir com a conglomerat. Conglomerat de ritmes, melodies, històries, veus agradables (especialment les de Eleanor), i soroll, molt sorolls.
El album millora substancialment en el que fa el soroll. Si l'anterior era el concepte del Backmasking (escoltada al revés senties "coses") ara es decanten a que no sigui el que més destaca del conglomerat. El que els experts diuen un so més comercial (eing?).
Encara que no son molt fans als videoclips, de 5 albums solsament han fet 2 videoclips, tenen un canal al youtube amb videos del estudi de grabació.
I es que els germans Friedberger van a disc per any. Ritme per tenir sadisfeta una fan base que de ben segur aumentarà en nombre després del disc.
Amb la recomanació us quedeu. A mi m'agrada. Que us a agradi a vosatres, ja es una altre cosa...
Tornen els contacontes!
