No, no parlaré pas de la pel·lícula d'en George Lucas. Sinó d'una universitat a distància que amenaça de retirar-me els dos anys de carrera, la selectivitat i la convalidació de Batxillerat. Tothom sap que si algú hem retira això, la justícia m'ho tornarà, per què no tenen raó.
La universitat no podia ser una altre que la burocràtica UNED, no sé jo sí destinada a fer-me la vida impossible mitjançant mil i un tràmits inútils i desmoralitzants, fins al punt, de que siguin amenaces que posen en perill la meva carrera (i sigui de pas dit, la meva vida).
El calvari es causat perquè la UNED ara, ARA, 2 anys després se'n adonen que els hi falta un paper. I en cop d'avisar, amb bones paraules, m' amenacen d'anul.lar tot el que he fet fins ara a espanya. Molt bé. 3 anys de la meva vida depenen d'un PAPER que ells haurien de tenir a través del Ministeri d'Educació.
En aquesta vida els problemes no venen sols. Solen anar lligats a una infinitat més. El ministeri d'educació, a Madrid, ha estat incapaç de dir on coions estava el meu expedient. Ells han passat la pilota al consell d'universitat, Barcelona. Als del consell, acostumats a rebre les pilotes de Madrid, m'han indicat que el millor lloc per consultar era al centre on vaig cursar batxillerat.
Òbviament hauria de començar per on vaig fer Batxillerat. Tenia certa vergonya, ja que fa tres anys que no passo per allà. I el més possible es que hem recordessin. I així és. Però en contra del que pensava, ha anat bé, amabilitat. Pot ser hauria de refrescar memòria i no tenir tanta por absurda.
El paper estava a la ambaixada, que ves tu per on, en el departament de ministeri d'educació i ciència. Per pixar i no treure gota, que a Madrid no tenen ni punyetera idea d'on els hi paren els papers. I en cop del Mea Culpa, diem que es responsabilitat de les comunitats autònomes. Bé anem.
Demà una copia compulsada del paper se'n va a Madrid via correus urgent, certificat i burocràtic.
Sort que aquest any el tinc una miqueta menys apretat, i per faltar uns dies no pasa res.
L'amenaça fantasma
Etiquetes: demagogia del tot a 100, en català, personal, universitat