Els cartuxos no eren només el joc

Fa anys, quant els jocs sortien en cartutxos, la gent es queixava dels elevats preus. Amb raó, un joc normal podia valer entre 6000 i 12000 pessetes. Aquest preu en gran part era causat per els components dels cartutxos.

La incapacitat de ampliar el sistema un cop venut, ja que les primeres consoles no disposaven de bahies d'expansió més rapides que la del propi cartux, va idear que el cartutx fos la bahia d'expansió més utilitzada al llarg dels anys.

Nintendo va utilitzar el cartutx com a mesura per a evitar desenvolupaments no autoritzats utilitzant un xip d'identificació. No va servir per a gaire, ja que per exemple Atari sota la marca Tengen va aconseguir fer saltar aquesta protecció.

També la primera consola de Nintendo va incloure una bateria i un xip de lectura/escripturam per a poder salvar la partida. Això s'aplicava a tots els sistemes d' emmagatzem físic fins fa relativament poc, tres quatre anys. Aquesta tecnologia ha estat canviada per les memòries flash, que no requereix de bateria per a emmagatzemar dades.

A la següent generació, la de 16 bits, Nintendo i Sega van lluitar amb dents i ungles. Mentres que sega va optar per fer aparells paral.lels per ampliar el hardware, nintendo va prescindir ficant l'ampliació a cada joc. Això va fer que el catàleg de Super Nintendo fos menys extens, com més car.

Per gaudir de jocs 3D amb Mega Drive calia disposar de la consola i la ampliació, 32X, amb la super nintendo, el estudi havia d'utilitzar un dels molts xips d'ampliació. Disparava el preu per cartutx, però evitava la compra d'una ampliació que solia vendre's al preu de dos jocs (32.000 pts).

Amb la Nintendo 64, endavant els cartutxos no solen incloure més tasques de coprocesament, però si ampliacions del tipus sensors o vibrador a part de la típica bateria per a guardar partides, abandonada definitivament amb la Nintendo DS.

Cal a dir que no tots els jocs de Nintendo 64 incloïen bateria, per la qual es requeria d'un cartutx addicional (Save Pak) per a guardar. Els que no es podien guardar amb Gameboy, simplement, funcionaven amb altres sistemes com el de contrasenyes.