En molts anys, l' ésser humà no ha canviat pas. Humberto Eco té raó, seguim estant en una situació d'edat mitjà.
Només cal llegir el Lazarillo de Tormes, en el meu cas recordar, moltes de les seves aventures per veure que en cuasi 600 anys seguim essent una societat decadent on premien les mentires i els enganys.
Avui crec que es necessari parlar del estatus social. La gent es capaç de ferir els sentiments d'altra, de menjar spaguettis durant mesos o de fingir el que no son per tenir un estatus social, que molts cops, no correspon amb l'autèntica voluntat de la persona.
A que ve aquesta reflexió? durant aquests últims anys he escoltat autèntiques barbaritats que posen el pèl de punta: des que ser mare soltera té bon status(sic), a estar en un bon càrrec cal ser homosexual (sic).
Com deia Travis de taxi driver: un día lloverá y se llevará a toda esta escoria. Jo hem conformo amb que aquesta gent es replantegi la vida, perquè un ha de ser el que vol, i no pas el que li demana el estatus social.
Esta-s-tus social
